PAROTIDITIS

Aquest vídeo és una entrevista que es va realitzar al Metge Fernando Sumalavia  que ens expliqués tot sobre la parotiditis,  per poder tenir una mica més d'informació sobre aquesta malaltia:

Ara aprofundirem mes sobre la parotiditis


Causes i vies de contagi:


La causa de les galteres  són els virus  de les galteres, que pertanyen als anomenats paramixovirus. Una infecció per aquests patògens provoca galteres només en els éssers humans. Les galteres són molt contagioses i es transmet mitjançant gotetes de saliva, és a dir, a través d'esternuts i tos. La infecció també és possible per contacte directe, com pels petons i en rars casos per la vaixella i els cobert scompartidos.

Període d'incubació:


Des de la infecció fins a l'aparició de la malaltia (període d'incubació), transcorre una mitjana de 12 a 21 dies. El risc de contagi roman de 3 a 7 dies i fins a 9 dies després de l'inici dels símptomes com la inflamació de les glàndules salivals.


Simptomalogia:


Si la malaltia causa símptomes sol haver febre i inflamació de les glàndules paròtides.

En les primeres etapes de les galteres es produeixen símptomes inespecífics com pèrdua de gana, nàusees, i possiblement mal de cap i de les extremitats. Després d'un o dos dies sorgeix una inflamació dolorosa de les glàndules paròtides (parotiditis), i causa les típiques galtes inflades, amb un augment de grandària del lòbul de l'orella. En el 20% dels casos aquesta inflamació es produeix només en un costat i l'altre costat s'infla després de dos o tres dies.

En alguns casos s'inflamen també altres glàndules salivals i els ganglis limfàtics locals. La masticació i els moviments del cap són dolorosos. La intensitat dels símptomes individuals de galteres generalment augmenta amb l'edat.

Les galteres, a més, poden i desencadenar altres trastorns. El més important és una inflamació de les meninges, l'anomenada meningitis asèptica. Els mals de cap intensos poden ser una indicació d'això. En homes, una inflamació dels testicles (orquitis) pot tenir lloc simultàniament. En la infància no sol haver inflamació de testicles.


Tractament:

No existeix un tractament específic de les galteres amb medicaments per combatre els virus. L'objectiu és alleujar els símptomes amb medicaments per baixar la febre (antipirètics) i calmants (analgèsics) o mesures físiques (compreses refrescants).

Consells per als pares:

• Davant les galteres els pares ha de tenir en compte els següents consells:

• Aïllar el nen fins a una setmana després de la inflamació de les glàndules perquè no contagiï a altres persones.

• Si hi ha febre i inflamació dels testicles és important que el nen guardi repòs al llit.

• En cas de febre és important beure molt líquid.

• Per baixar la febre es poden aplicar mesures físiques com compreses fredes o administrar antipirètics.

• Alimentar el nen amb farinetes i evitar els líquids àcids, per no sotmetre a esforç a les glàndules salivals.

• Es recomana raspallar les dents periòdicament i ajudar al nen a fer gàrgares amb substàncies desinfectants.

Complicacions o seqüeles:

No acostuma a tenir complicacions; la infecció del nervi auditiu por produir sordesa, però això és molt poc habitual. En els homes adults pot donar lloc a una inflamació dels testicles i, en conseqüència, tot i que molt rarament, esterilitat. 


Prevenció:

Les galteres (parotiditis) es poden prevenir eficaçment amb una vacuna. Actualment hi ha una vacuna específica (la triple vírica). La immunització, un cop passada la Malaltia, dura tota la vida.
En general, els nens són vacunats a partir del mes onzè de vida en combinació amb el xarampió i la rubèola. Una segona dosi s'aplica abans dels sis anys. La immunitat resultant es manté durant dècades.